PALAU DE LA CAMBRERIA-CASA BALCELLS

És un Palau protegit com a Bé Cultural D’Interès Local.

CONTEXT 

El Cambrer,segona dignitat més important dins el capítol catedralici,es dedicava a l’administració dels béns i dels ingressos eclesiàstics del Bisbat tarragoní,que durant el segle XIV, s’inicià la construcció de la seva mansió,encastada a la catedral amb algunes dependències que s’obrien a l’interior del temple,on hi ha un mirador,però fou destruït en fer-se les darreres capelles de la basílica durant el segle XVII. En alguns moments hi van residir reis de la Corona d’Aragó així com Pedro de Luna(l’antipapa Benet XIII). L’any 1468 hi va morir Joana Enriquez,muller de Joan II d’Aragó i mare de Ferran el Catòlic.

En extingir-se el càrrec,l’edifici va ser adquirit per la família Montserrat,els marquesos de Tamarit . Actualment pertany a la família Balcells.

És de les poques cases nobiliàries medievals que es conserven a Tarragona. Les altres cases estan emmascarades per estructures modernes.

ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA

Palau gòtic renaixentista. Edifici adossat a la Catedral. En la façana destaquen un gran portal adovellat i dues portes més petites també adovellades.
En el pis principal tres finestrals gòtics (coronelles triforades) reconstruïts i altres d’època tardo medieval S.XV i XVI.

En l’interior,la part més destacable és l’escala gòtica de tres trams amb arcs rampants i el bell pati amb el pou que data del segle XV amb policromia original on és trobaven les habitacions del servei domèstic i altres dependències com les bodegues els estables i la cisterna i que ens porta a una galeria porticada del pis principal,on destaca la gran sala de recepció.















La decoració dels tres sostres de fusta existents amb les armes pontífexs ens situen en la persona de Pere de Luna (Benet XIII),ja que el 1400 va establir-hi la cambra Apostòlica.
Al Pla de la Seu,a tocar amb la façana, es conserven alguns elements de pedra d'interès arqueològic. A la tardor de 2010 es va poder veure com per sota d'aquesta finca passa una claveguera romana que empalma amb la que travessant el Pla de la Seu va des de la zona del claustre al carrer Merceria.

Finalment cal tenir en compte que a la part porxada, ja dins de la finca, les obres de reforma dels anys 90 del segle XX van descobrir uns soterranis que podrien relacionar-se amb el sistema d'accés entre el recinte de culte imperial i la plaça de representació del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (l’ acròpolis cívic-religiosa).
Als segles XVII o XVIII s'afegí al cos original un annex consistent en una estructura porxada, que dóna al Pla de la Seu, i que consta de baixos, entresòl i dues plantes.
Aquest gran casalot forma part del conjunt de mansions nobiliàries que es construïren a la ciutat de Tarragona.

Iglesia de Sant Llorenç

La iglesia de Sant Llorenç está en la Plaça de la Pagesia en la Parte Alta de la ciudad de Tarragona. Se trata de un edificio con interés histórico y arquitectónico. Es el único templo plenamente gótico que se conserva en la ciudad. 
En el lugar donde se encuentra, originalmente había una iglesia románica, ya documentada en el siglo XII. El templo apareció citado en una querella entre el Arzobispo Ramón de Rocabertí en litigio con los Sacristanes Mayores de la ciudad en el año 1199. De esta querella podemos deducir que esta zona ya estaba relativamente urbanizada a fines del siglo XII.  
La estructura gótica del edificio actual responde a la transformación del año 1362, aunque también ha tenido sucesivas reformas. Se reconstruyó en el siglo XVI por el arquitecto Pere Blai. Fue reformada en 1802 por la visita del Rey Carlos IV. Sufrió grandes desperfectos en la Guerra de la Independencia y fue restaurada posteriormente. Quemada en la Guerra Civil Española, se rehabilitó en 1940. En 1990 fue restaurado el tejado. 

La fachada tiene umbral de piedra y una puerta de madera procedente del antiguo Cuartel del Carro que se encontraba donde ahora está el parquin Jaume I. Encima de esta puerta encontramos  un rosetón bajo la vertiente a dos aguas y cruz en el vértice.  En la parte que da al Carrer Sant Llorenç (izquierda) está la antigua puerta lateral, la utilizada hasta la reforma de Jujol, ahora tapiada, encima un pequeño rosetón de ocho brazos y arriba la espadaña.  En el lado opuesto también hay una puerta cegada con dintel y frontón triangular, dos ventanas ojivales y una rectangular.

Pero no podemos hacernos una idea del magnífico templo gótico que tenemos delante hasta que pasamos al interior. Del primer templo románico solo se conservan dos columnas que fueron reutilizadas en la iglesia posterior como parteluces de dos ventanas que solo podemos verlas desde el interior.

Se trata de un templo de planta cuadrada divida en cuatro partes por tres arcos diafragma que sujetan un tejado de madera a dos aguas.  Las cuatro capillas del lado de la epístola son góticas y las demás modernas. Las primeras albergan los pasos de Semana Santa de esta iglesia, Santo Sepulcro (1942) y La Piedad (1943).

La Capilla del Santo Sepulcro está cubierta por una bóveda de crucería y tiene una ventana con calado trilobulado

En el interior podemos admirar el retablo de Santa Magdalena del año 1499 proveniente del desaparecido templo que tenía a las orillas del Francolí la citada santa. 

El edificio actualmente pertenece al Gremio de Payeses de Sant Llorenç i Sant Isidre.  Josep María Jujol estaba vinculado familiarmente a esta Cofradía. Diseñó el Altar de la iglesia y participó en la realización de los pendones y las carrozas de sus pasos de Semana Santa y en las banderas y medallones del gremio, incluso solicitó al escultor del paso La Piedad, Josep Maria Martisella,  que le pusiera a la Virgen el rostro de su esposa, Teresa Gibert. También hizo la reforma del año 1940.

Actualmente la iglesia no está abierta al culto ni tiene horario de apertura al público. Puede visitarse en Semana Santa y las festividades de Sant Isidre, Sant Llorenç, Santa Magdalena y Sant Antoni Abad. El viernes de Dolores por la tarde, el Gremio de Pageses de Sant Llorenç i Sant Isidre realizan un Viacrucis en su interior y posteriormente sus pasos salen en procesión por la Parte Alta. También puede solicitarse una visita contactando con el Gremio de Pageses de Sant Llorenç i Sant Isidre. 

BASILICA DE SANTA MARIA DEL MIRACLE

Amfiteatre de Tarragona.

 Es pot observar al bell mig de l'arena les restes del temple romànic El 21 de gener de l'any 259 dC va patir martiri -fou cremat viu- a l'arena el bisbe de Tarragona, Fructuós, amb els seus diaques Auguri i Eulogi. En commemoració d'aquest fet, hom va bastir en el mateix lloc del martiri una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datada al segle VI dC. A aquesta basílica martirial, s'hi va superposar, en el segle XII, l'església romànica de Santa Maria del Miracle, de planta de creu llatina: les restes visibles en l'actualitat damunt l'arena del sector de Llevant de les grades pertanyen, fonamentalment a aquest temple romànic. De la basílica visigòtica, construïda en el sector sud-est de l'edifici, se'n conserven els fonaments, part de les portes, paviments, i 10 basaments de columna. És un edifici de tres naus, amb un cor en l'eix longitudinal, i una cambra annexa que formava part del projecte original de l'edifici. Al seu voltant es formà una àrea cementirial amb 48 enterraments i dos recintes funeraris. Les dimensions totals de la basílica eren de 22,75 per 13 m.[2] Les restes de l'església de Santa Maria del Miracle, que se superposà a la visigòtica, pertanyen fonamentalment a la construcció romànica, de planta de creu llatina i cúpula vuitavada sostinguda per trompes còniques. Després d'experimentar noves modificacions durant el període gòtic, l'any 1576 el temple fou cedit per l'arquebisbat de Tarragona als frares trinitaris, que hi van bastir un convent amb un gran pati emmurallat.



 

Història Les investigacions arqueològiques han permès de fixar la cronologia de l'amfiteatre a la segona meitat del segle I dC, fet que palesa la importància assolida per Tàrraco dins de les colònies de l'Imperi. L'any 259 el bisbe de Tarragona, sant Fructuós, fou cremat viu juntament amb els seus diaques a l'arena de l'amfiteatre. En commemoració del martiri, al segle VI hom va construir al lloc del martiri una basílica visigòtica a la qual se superposà l'església romànica del segle XII. Després d'experimentar noves modificacions durant el període gòtic, l'any 1576 el temple fou cedit per l'arquebisbat de Tarragona als frares trinitaris, que hi varen bastir un convent amb un gran pati emmurallat. Entre els anys 1780 i 1911 l'Estat va ser el propietari del conjunt,i durant aquest període va tenir diversos usos (al segle XIX hi van ser allotjats els presos que treballaven a les obres d'ampliació del port de Tarragona) que van ocasionar noves intervencions arquitectòniques. L'any 1862 la construcció del ferrocarril afectà part del monument, el sector de les grades. El 1911 la propietat va passar a l'Ajuntament. A partir de 1914 - 1949 es començà a prendre consciència de la importància de la zona, amb la realització d'excavacions puntuals, tot i que no fou fins a 1951 que es realitzà una excavació sistemàtica. L'any 1964 es reconstruí part de la graderia. Actualment, durant el festival Tàrraco Viva, és l'escenari on es desenvolupen les activitats relacionades amb la reconstrucció històrica de la lluita de gladiadors i també es fan representacions, basades en les actes martirials de Sant Fructuós.

La huella hebrea en Tarragona (Ca la Garça)

La impronta de los judíos en la ciudad de Tarragona se ve palpable en los restos arqueológicos que han llegado hasta nuestros días del Call, en el casco antiguo de la misma. Los restos más antiguos de presencia judía en la antigua capital de provincias están datados entre los siglos V y VII, en pleno dominio de los visigodos. En las necrópolis de Mas Rimbau i Mas Mallol se han excavado tumbas con restos de ánforas de tipo oriental, además de encontrarse la inscripción «Samuel», un nombre típicamente judío, y el dibujo de una menorah, un candelabro de siete brazos, símbolo del judaísmo. A estos hallazgos hay que sumarles varias lápidas de la misma época que prueban la presencia de judíos en Tarragona, la más antigua de las cuales, y que ahora se encuentra en el Museo Sefardí de T

oledo, reza «paz sobre Israel y sobre nosotros y nuestros hijos». 

 El Call de Tarragona ocupaba una zona de la actual Part Alta, en la actual Plaça dels Àngels, y las calles adyacentes, como las de Santa Anna, d’En Granada, de Talavera y de la Portella. Esta última recibe su nombre de la Portella dels Jueus, una pequeña entrada para viandantes en la muralla que todavía se conserva y que comunica con el Passeig de Sant Antoni. Todos estos restos son indicios que apuntan a la existencia de una comunidad judía establecida no sólo en la ciudad, sino también en zonas del interior del Camp. Así, la población rural habría abastecido de alimentos a la de la ciudad. 

A pesar del aislamiento y abandono del Camp de Tarragona en esa época, la colonia judía tarraconense aguantó hasta la reconquista a cargo del conde de Barcelona Ramon Berenguer III, en 1116. De este modo llegamos a la edad Media, que significó el período de máximo esplendor de los judíos catalanes, siendo Tarragona la ciudad con la aljama (judería) más importante. Varios reyes, como Jaume I, garantizaron ciertos derechos y exenciones fiscales a la colonia judía de la ciudad, cuyos comerciantes ganaron inf

luencia, lo cual explica su cercanía a la Plaça del Rei, aunque tambien es cierto que durante mucho tiempo los judíos estuvieron mal vistos, cuando no perseguidos y marginados, y fueron recluidos en este espacio.

El Call de Tarragona ocupaba una zona de la actual Part Alta, en la actual Plaça dels Àngels, y las calles adyacentes, como las de Santa Anna, d’En Granada, de Talavera y de la Portella. Esta última recibe su nombre de la Portella dels Jueus, una pequeña entrada para viandantes en la muralla que todavía se conserva y que comunica con el Passeig de Sant Antoni Gracias a la documentación que se ha conservado hasta hoy se sabe que el Call constaba de un horno, unos baños y una sinagoga.

En los últimos años el Call ha sufrido un estado de cierto abandono, pero las instituciones locales están tomando cartas en el asunto para dignificar este espacio patrimonial, que no puede faltar en la gran variedad de elementos históricos y monumentales de la ciudad de Tarragona, siendo la cultura judía una pieza más en la vida histórica de nuestra ciudad, que espera con los brazos abiertos a foráneos y amantes de la historia.

Capilla de Santa Tecla la Vieja

Capilla de Santa Tecla la Vieja Construida en la primera mitad del s. XIII, cerca del lugar que ocupaba la primitiva catedral, la capilla es una pequeña construcción de planta rectangular dividida interiormente en dos tramos, cubiertos con bóveda de crucería, que tiene adosada junto a la cabecera, la capilla de los Urrea. La entrada es una abertura con arco de medio punto con tímpano monolítico de granito, enmarcada por columnas y una cornisa. Del interior destacan dos arcsolis que contienen sendos sarcófagos. Situada detrás los ábside de la catedral actual, se construyó aprovechando materiales de una construcción más antigua. Consta de una sola nave de planta rectangular, sin ábside, con cubierta de crucería, todo ello dentro de un estilo de transición del románico al gótico. Exteriormente, está reforzada con contrafuertes a los que se adosan columnas con capitel. El portal tiene arco de medio punto sostenido por impostas y está enmarcado entrefinas pilastras que sostienen una cornisa de doble bordón, uno de los cuales escaqueado. Encima del portal hay una ventana de arco apuntado. Hacia la mitad del siglo XV se añadió una capilla en el lado derecho, con campanario de espadaña.

Pоманская часовня Св. Теклы Феклы Pасположенная позади апсиды собора, примерно на пересечении улиц Carrer de Sant Pau и Carrer de les Coques. Эта часовня была построена в XIII веке с использованием материалов, оставшихся от еще более древней постройки. Часовня состоит из одного нефа и перекрыта крестовыми сводами. Стилистически она относится к переходной эпохе от романского искусства к готическому. В часовне ранее находился скромный саркофаг с захоронением архиепископа Таррагоны Берната де Оливельи (Bernat de Olivella) (ум.1287) (при этом архиепископе были завершены основные работы по строительству собора). Ныне это захоронение можно обнаружить в виде могильной плиты в алтарной части собора. Снаружи часовни имеется портал с полукруглой аркой, обрамленный пилястрами, поддерживающими карниз. Конструкцию укрепляют контрфорсы, к которым примыкают колонны с фигурными капителями. Над порталом находится окно со стрельчатой аркой. Вид на колокольню Таррагонского собора от угла улицы Carrer de Sant Pau (от романской часовни Св. Теклы):

L´ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLA

Va ser fundat l'any 1171 per donació testamentària de l´arquebisve d'Hug de Cervelló, qui va llegar 100 morabatins per a la construcció de l´edifici: "hospitali, quod ipse in Tarracona inceperat C mº"

S´ubica a l´actual carrer de les coques, davant del mur de tancament de la façana oriental, en perfecta orientació axial.

El seu emplaçament als segles XII i XIII  s´estenia per sobre de les antigües estructures  del mur perimetral romà del recinte de culte.

 L’any 1184, en una butlla de Lucio II, es cita de nou l’hospital de pobres que tenia assignades les rendes de Sant Miquel i Sant Lleonard pel seu manteniment. El 1220 ja hi havia malats, dada que implica el termini de la construcció.

El 1580 l’espai resulta insuficient i les condicions no milloren, de manera que es tanca el 1588 quan ja està acabat l’edifici nou. Des d’aquest moment l’edifici es fragmenta per l'interior per dedicar-se a vivendes particulars.

El 1989 el Consell Comarcal acorda instal·lar la seva seu i el 1992 s’inauguren les noves dependències. Els projectes de rehabilitació de l’antic Hospital, els va redactar l'arquitecte Jaume Costa i Pallejà el 1991.

Com a seu del Consell Comarcal, l’any 1995, es va fer una primera ampliació, que va ocupar la casa del carrer de Santa Tecla núm. 1. Entre els anys 2000-2002 és feu una segona ampliació ocupant les cases del carrer de Santa Tecla núms 3 i 5.

 L'edifici complia les funcions de refugi nocturn de pobres, recollida de nens orfes i assistència als malalts.

L'hospital és l'única mostra d’una obra, que no sigui de culte, d’època romànica a Tarragona. La seva monumentalitat compta amb pocs paral·lels i sembla presentar un procés constructiu proper al del claustre de la catedral, fet que dóna idea de l’activitat constructiva de la segona meitat del segle XII a la ciutat de Tarragona.

Malgrat que es pensa que es tractava d'un edifici de planta pràcticament quadrangular i dues plantes, actualment només es conserva d'època medieval, la façana principal amb el Malgrat que es pensa que es tractava d'un edifici de planta pràcticament quadrangular i dues plantes, actualment només es conserva d'època medieval, la façana principal amb el porxo d'entrada d'entrada

A nivell de l'actual carrer de les Coques s'estén el porxo d'arcs de mig punt romànics sobre muntants, amb les cinc obertures majors, a la cara principal i les dues més petites i elevades a la façana lateral. El conjunt descansa sobre un basament corregut, sòcol on es pot veure una creu incisa que recorda la proximitat dels enterraments al fossar de la catedral. Als muntants s'observen dues columnetes laterals i quatre frontals adossades, constituïdes pel plint, base àtica, fust, capitell, cimaci i àbac. Els arcs mostren clau entre els bocellets, que ressegueixen les columnetes. A nivell del primer pis s'observen les restes d'una finestra geminada romànica.

La cornisa superior consisteix en un bocell, un cavet i un banquet que suportaria un rengle de pseudomerlets de tres graons. Dels dos primers, el de la dreta serveix de base a una creu grega claviculada buidada i pomejada o trevolada que s’ha datat a la segona meitat del segle XIII.

Escut amb l’anagrama de Jesús flanquejat per dos animals seguits de pàmpols i raïms.

Al primer pis es va obrar una fornícula plenament renaixentista, dotada d'una peanya piramidal, sobre la que es va disposar una imatge gòtica procedent de la capella de les Onze Mil Verges de la Catedral i actualment substituïda per una còpia.

A l’interior, la sala coberta de volta amb arcs diafragmàtics i teulada a doble vessant es pot connectar amb la tipologia dels hospitals de Santa Magdalena de Montblanc i d’en Colom de Barcelona.

Cal destacar, així mateix, que al subsòl de l’antic hospital es tenen documentades restes romanes corresponents a l’estructura de pòrtic lateral del costat oriental del recinte de culte provincial de tercer quart del segle I.