TARRACHONA MEDIEVAL: ANTIC AJUNTAMENT DE TARRAGONA

L’edifici de l'Antic Ajuntament és una casa senyorial que consta de planta baixa i dos pisos d’alçada. Conserva estructures i elements d’origen medieval, datats al segle XIV, a la planta baixa. L’edifici va ser modificat al llarg dels segles XVI i XVII, i d’aquesta època es conserva bona part de l’estructura, com el pati central, el calabós, la galeria renaixentista, els elements de pedra i el teginat de fusta de la planta noble.

Des de finals dels segle XV va ser la seu del Consell Municipal i posteriorment de l’Ajuntament fins a l’any 1852, que es va traslladar a l’antic convent de Sant Domènec a la plaça de la Font. L’edifici, un cop va perdre la utilitat administrativa, va ser la seu de l’Escola de Dibuix, de l’Escola Normal de Mestres, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i del Conservatori Professional de Música des de 1950 fins al seu trasllat a la Casa Montoliu l’any 1983.

A la dècada dels vuitanta es va procedir a una profunda restauració i l’any 1985 s’inaugurava l’edifici remodelat amb la Biblioteca Hemeroteca Municipal a la segona planta, a les antigues golfes. Les sales nobles de la primera planta es van dedicar a exposicions. Actualment l’edifici, desprès del trasllat de la Biblioteca Hemeroteca Municipal al M2 de la Tabacalera, l’estiu de 2013, és la seu de l'Escola de Lletres de Tarragona i continua, també, com a sala d’exposicions i com a seu del Patronat Municipal de Turisme, que, a la planta baixa, hi té l’oficina d’atenció al públic.

D’Ajuntament a Antic Ajuntament

Hi passem per davant un munt de vegades. Durant molts anys vam anar-hi a veure diferents exposicions. Fins i tot, és una de les primeres aturades dels turistes, que s’hi atansen per recollir un plànol o per demanar informació.L’edifici de l’Antic Ajuntament de Tarragona, al capdamunt del carrer Major, és una referència de la ciutat, però també és un gran desconegut. Quant temps va ser Ajuntament de la ciutat? Què va passar després? El Consell Municipal va situar-se a l’Antic Ajuntament des de mitjan segle XVI fins a l’any 1852, quan es va traslladar a l’antic convent de Sant Domènech de la plaça de la Font aprofitant la desamortització de Mendizábal. D’aquell segle XVI es conserva un impressionant enteixinat en el sostre del primer pis, a l’espai habitualment reservat per a les exposicions, i un escut de la ciutat de l’any 1590, que es reprodueix en diferents finestres de l’immoble.

Com a antiga casa consistorial, l’edifici contenia tres petits calabossos, ubicats a la planta baixa de l’edifici. Actualment hom pot visitar un d’ells, just al costat del punt d’informació de Tarragona Turisme, i prendre consciència de la humitat i les petites dimensions de l’espai. De fet, un informe mèdic de l’any 1817 en desaconsellava l’ús per la manca d’higiene: “Las Casas tituladas del Moro, Reja y Cisterna son estancias que hacen oprobio a la humanidad. La estrechez de sus capacidades, la falta absoluta de ventilación, su obscuridad, la temperatura alta de 26 grados que señala el termómetro de reamur (33º C) puesto en ellas, y el gas putrido de la letrina inmediata que continuamente infecta sus respectivas atmósferas son otras tantas causas capaces de acabar con la vida del hombre más vigoroso, y fomentar calentura malignas que pueden hacerse contagiosas y sembrar la desolación en esta Ciudad…”.

Als baixos de l’edifici, en els espais que fins fa poc havia ocupat la Llibreria de la Generalitat, s’hi ubicava la Taula de Canvi, una mena de banc municipal.La façana es va renovar a principis del segle XIX, just després de la Guerra del Francès, quan va adquirir l’aspecte actual. Un cop traslladat l’Ajuntament, l’edifici és ocupat durant més de cent anys per diferents entitats de la ciutat, com l’Escola de Dibuix i Nàutica, l’Escola Normal de Mestres, la Reial Societat Arqueològica i, en l’última etapa, pel Conservatori de Música. No va ser fins a principis dels anys vuitanta que l’edifici es va remodelar completament per permetre la inauguració de les dependències municipals l’any 1985. Des d’aleshores l’edifici és la seu del Patronat Municipal de Turisme.