martes, 24 de marzo de 2015

PALAU DE LA CAMBRERIA-CASA BALCELLS




És un Palau protegit com a Bé Cultural D’Interès Local.

CONTEXT 

El Cambrer,segona dignitat més important dins el capítol catedralici,es dedicava a l’administració dels béns i dels ingressos eclesiàstics del Bisbat tarragoní,que durant el segle XIV, s’inicià la construcció de la seva mansió,encastada a la catedral amb algunes dependències que s’obrien a l’interior del temple,on hi ha un mirador,però fou destruït en fer-se les darreres capelles de la basílica durant el segle XVII. En alguns moments hi van residir reis de la Corona d’Aragó així com Pedro de Luna(l’antipapa Benet XIII). L’any 1468 hi va morir Joana Enriquez,muller de Joan II d’Aragó i mare de Ferran el Catòlic.
En extingir-se el càrrec,l’edifici va ser adquirit per la família Montserrat,els marquesos de Tamarit . Actualment pertany a la família Balcells.
És de les poques cases nobiliàries medievals que es conserven a Tarragona. Les altres cases estan emmascarades per estructures modernes.

ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA

Palau gòtic renaixentista. Edifici adossat a la Catedral. En la façana destaquen un gran portal adovellat i dues portes més petites també adovellades.
En el pis principal tres finestrals gòtics (coronelles triforades) reconstruïts i altres d’època tardo medieval S.XV i XVI.


En l’interior,la part més destacable és l’escala gòtica de tres trams amb arcs rampants i el bell pati amb el pou que data del segle XV amb policromia original on és trobaven les habitacions del servei domèstic i altres dependències com les bodegues els estables i la cisterna i que ens porta a una galeria porticada del pis principal,on destaca la gran sala de recepció.















La decoració dels tres sostres de fusta existents amb les armes pontífexs ens situen en la persona de Pere de Luna (Benet XIII),ja que el 1400 va establir-hi la cambra Apostòlica.
Al Pla de la Seu,a tocar amb la façana, es conserven alguns elements de pedra d'interès arqueològic. A la tardor de 2010 es va poder veure com per sota d'aquesta finca passa una claveguera romana que empalma amb la que travessant el Pla de la Seu va des de la zona del claustre al carrer Merceria.


Finalment cal tenir en compte que a la part porxada, ja dins de la finca, les obres de reforma dels anys 90 del segle XX van descobrir uns soterranis que podrien relacionar-se amb el sistema d'accés entre el recinte de culte imperial i la plaça de representació del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (l’ acròpolis cívic-religiosa).
Als segles XVII o XVIII s'afegí al cos original un annex consistent en una estructura porxada, que dóna al Pla de la Seu, i que consta de baixos, entresòl i dues plantes.
Aquest gran casalot forma part del conjunt de mansions nobiliàries que es construïren a la ciutat de Tarragona.


Iglesia de Sant Llorenç


La iglesia de Sant Llorenç está en la Plaça de la Pagesia en la Parte Alta de la ciudad de Tarragona. Se trata de un edificio con interés histórico y arquitectónico. Es el único templo plenamente gótico que se conserva en la ciudad. 
En el lugar donde se encuentra, originalmente había una iglesia románica, ya documentada en el siglo XII. El templo apareció citado en una querella entre el Arzobispo Ramón de Rocabertí en litigio con los Sacristanes Mayores de la ciudad en el año 1199. De esta querella podemos deducir que esta zona ya estaba relativamente urbanizada a fines del siglo XII.  
La estructura gótica del edificio actual responde a la transformación del año 1362, aunque también ha tenido sucesivas reformas. Se reconstruyó en el siglo XVI por el arquitecto Pere Blai. Fue reformada en 1802 por la visita del Rey Carlos IV. Sufrió grandes desperfectos en la Guerra de la Independencia y fue restaurada posteriormente. Quemada en la Guerra Civil Española, se rehabilitó en 1940. En 1990 fue restaurado el tejado. 

La fachada tiene umbral de piedra y una puerta de madera procedente del antiguo Cuartel del Carro que se encontraba donde ahora está el parquin Jaume I. Encima de esta puerta encontramos  un rosetón bajo la vertiente a dos aguas y cruz en el vértice.  En la parte que da al Carrer Sant Llorenç (izquierda) está la antigua puerta lateral, la utilizada hasta la reforma de Jujol, ahora tapiada, encima un pequeño rosetón de ocho brazos y arriba la espadaña.  En el lado opuesto también hay una puerta cegada con dintel y frontón triangular, dos ventanas ojivales y una rectangular.


Pero no podemos hacernos una idea del magnífico templo gótico que tenemos delante hasta que pasamos al interior. Del primer templo románico solo se conservan dos columnas que fueron reutilizadas en la iglesia posterior como parteluces de dos ventanas que solo podemos verlas desde el interior.


Se trata de un templo de planta cuadrada divida en cuatro partes por tres arcos diafragma que sujetan un tejado de madera a dos aguas.  Las cuatro capillas del lado de la epístola son góticas y las demás modernas. Las primeras albergan los pasos de Semana Santa de esta iglesia, Santo Sepulcro (1942) y La Piedad (1943).





La Capilla del Santo Sepulcro está cubierta por una bóveda de crucería y tiene una ventana con calado trilobulado






En el interior podemos admirar el retablo de Santa Magdalena del año 1499 proveniente del desaparecido templo que tenía a las orillas del Francolí la citada santa. 




El edificio actualmente pertenece al Gremio de Payeses de Sant Llorenç i Sant Isidre.  Josep María Jujol estaba vinculado familiarmente a esta Cofradía. Diseñó el Altar de la iglesia y participó en la realización de los pendones y las carrozas de sus pasos de Semana Santa y en las banderas y medallones del gremio, incluso solicitó al escultor del paso La Piedad, Josep Maria Martisella,  que le pusiera a la Virgen el rostro de su esposa, Teresa Gibert. También hizo la reforma del año 1940.


Actualmente la iglesia no está abierta al culto ni tiene horario de apertura al público. Puede visitarse en Semana Santa y las festividades de Sant Isidre, Sant Llorenç, Santa Magdalena y Sant Antoni Abad. El viernes de Dolores por la tarde, el Gremio de Pageses de Sant Llorenç i Sant Isidre realizan un Viacrucis en su interior y posteriormente sus pasos salen en procesión por la Parte Alta. También puede solicitarse una visita contactando con el Gremio de Pageses de Sant Llorenç i Sant Isidre. 

BASILICA DE SANTA MARIA DEL MIRACLE

Amfiteatre de Tarragona.








 Es pot observar al bell mig de l'arena les restes del temple romànic El 21 de gener de l'any 259 dC va patir martiri -fou cremat viu- a l'arena el bisbe de Tarragona, Fructuós, amb els seus diaques Auguri i Eulogi. En commemoració d'aquest fet, hom va bastir en el mateix lloc del martiri una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datada al segle VI dC. A aquesta basílica martirial, s'hi va superposar, en el segle XII, l'església romànica de Santa Maria del Miracle, de planta de creu llatina: les restes visibles en l'actualitat damunt l'arena del sector de Llevant de les grades pertanyen, fonamentalment a aquest temple romànic. De la basílica visigòtica, construïda en el sector sud-est de l'edifici, se'n conserven els fonaments, part de les portes, paviments, i 10 basaments de columna. És un edifici de tres naus, amb un cor en l'eix longitudinal, i una cambra annexa que formava part del projecte original de l'edifici. Al seu voltant es formà una àrea cementirial amb 48 enterraments i dos recintes funeraris. Les dimensions totals de la basílica eren de 22,75 per 13 m.[2] Les restes de l'església de Santa Maria del Miracle, que se superposà a la visigòtica, pertanyen fonamentalment a la construcció romànica, de planta de creu llatina i cúpula vuitavada sostinguda per trompes còniques. Després d'experimentar noves modificacions durant el període gòtic, l'any 1576 el temple fou cedit per l'arquebisbat de Tarragona als frares trinitaris, que hi van bastir un convent amb un gran pati emmurallat.



 



Història Les investigacions arqueològiques han permès de fixar la cronologia de l'amfiteatre a la segona meitat del segle I dC, fet que palesa la importància assolida per Tàrraco dins de les colònies de l'Imperi. L'any 259 el bisbe de Tarragona, sant Fructuós, fou cremat viu juntament amb els seus diaques a l'arena de l'amfiteatre. En commemoració del martiri, al segle VI hom va construir al lloc del martiri una basílica visigòtica a la qual se superposà l'església romànica del segle XII. Després d'experimentar noves modificacions durant el període gòtic, l'any 1576 el temple fou cedit per l'arquebisbat de Tarragona als frares trinitaris, que hi varen bastir un convent amb un gran pati emmurallat. Entre els anys 1780 i 1911 l'Estat va ser el propietari del conjunt,i durant aquest període va tenir diversos usos (al segle XIX hi van ser allotjats els presos que treballaven a les obres d'ampliació del port de Tarragona) que van ocasionar noves intervencions arquitectòniques. L'any 1862 la construcció del ferrocarril afectà part del monument, el sector de les grades. El 1911 la propietat va passar a l'Ajuntament. A partir de 1914 - 1949 es començà a prendre consciència de la importància de la zona, amb la realització d'excavacions puntuals, tot i que no fou fins a 1951 que es realitzà una excavació sistemàtica. L'any 1964 es reconstruí part de la graderia. Actualment, durant el festival Tàrraco Viva, és l'escenari on es desenvolupen les activitats relacionades amb la reconstrucció històrica de la lluita de gladiadors i també es fan representacions, basades en les actes martirials de Sant Fructuós.

La huella hebrea en Tarragona (Ca la Garça)

La impronta de los judíos en la ciudad de Tarragona se ve palpable en los restos arqueológicos que han llegado hasta nuestros días del Call, en el casco antiguo de la misma. Los restos más antiguos de presencia judía en la antigua capital de provincias están datados entre los siglos V y VII, en pleno dominio de los visigodos. En las necrópolis de Mas Rimbau i Mas Mallol se han excavado tumbas con restos de ánforas de tipo oriental, además de encontrarse la inscripción «Samuel», un nombre típicamente judío, y el dibujo de una menorah, un candelabro de siete brazos, símbolo del judaísmo. A estos hallazgos hay que sumarles varias lápidas de la misma época que prueban la presencia de judíos en Tarragona, la más antigua de las cuales, y que ahora se encuentra en el Museo Sefardí de T
oledo, reza «paz sobre Israel y sobre nosotros y nuestros hijos». 

 El Call de Tarragona ocupaba una zona de la actual Part Alta, en la actual Plaça dels Àngels, y las calles adyacentes, como las de Santa Anna, d’En Granada, de Talavera y de la Portella. Esta última recibe su nombre de la Portella dels Jueus, una pequeña entrada para viandantes en la muralla que todavía se conserva y que comunica con el Passeig de Sant Antoni. Todos estos restos son indicios que apuntan a la existencia de una comunidad judía establecida no sólo en la ciudad, sino también en zonas del interior del Camp. Así, la población rural habría abastecido de alimentos a la de la ciudad. 

A pesar del aislamiento y abandono del Camp de Tarragona en esa época, la colonia judía tarraconense aguantó hasta la reconquista a cargo del conde de Barcelona Ramon Berenguer III, en 1116. De este modo llegamos a la edad Media, que significó el período de máximo esplendor de los judíos catalanes, siendo Tarragona la ciudad con la aljama (judería) más importante. Varios reyes, como Jaume I, garantizaron ciertos derechos y exenciones fiscales a la colonia judía de la ciudad, cuyos comerciantes ganaron inf
luencia, lo cual explica su cercanía a la Plaça del Rei, aunque tambien es cierto que durante mucho tiempo los judíos estuvieron mal vistos, cuando no perseguidos y marginados, y fueron recluidos en este espacio.

El Call de Tarragona ocupaba una zona de la actual Part Alta, en la actual Plaça dels Àngels, y las calles adyacentes, como las de Santa Anna, d’En Granada, de Talavera y de la Portella. Esta última recibe su nombre de la Portella dels Jueus, una pequeña entrada para viandantes en la muralla que todavía se conserva y que comunica con el Passeig de Sant Antoni Gracias a la documentación que se ha conservado hasta hoy se sabe que el Call constaba de un horno, unos baños y una sinagoga.
En los últimos años el Call ha sufrido un estado de cierto abandono, pero las instituciones locales están tomando cartas en el asunto para dignificar este espacio patrimonial, que no puede faltar en la gran variedad de elementos históricos y monumentales de la ciudad de Tarragona, siendo la cultura judía una pieza más en la vida histórica de nuestra ciudad, que espera con los brazos abiertos a foráneos y amantes de la historia.





Capilla de Santa Tecla la Vieja

Capilla de Santa Tecla la Vieja Construida en la primera mitad del s. XIII, cerca del lugar que ocupaba la primitiva catedral, la capilla es una pequeña construcción de planta rectangular dividida interiormente en dos tramos, cubiertos con bóveda de crucería, que tiene adosada junto a la cabecera, la capilla de los Urrea. La entrada es una abertura con arco de medio punto con tímpano monolítico de granito, enmarcada por columnas y una cornisa. Del interior destacan dos arcsolis que contienen sendos sarcófagos. Situada detrás los ábside de la catedral actual, se construyó aprovechando materiales de una construcción más antigua. Consta de una sola nave de planta rectangular, sin ábside, con cubierta de crucería, todo ello dentro de un estilo de transición del románico al gótico. Exteriormente, está reforzada con contrafuertes a los que se adosan columnas con capitel. El portal tiene arco de medio punto sostenido por impostas y está enmarcado entrefinas pilastras que sostienen una cornisa de doble bordón, uno de los cuales escaqueado. Encima del portal hay una ventana de arco apuntado. Hacia la mitad del siglo XV se añadió una capilla en el lado derecho, con campanario de espadaña.











Pоманская часовня Св. Теклы Феклы Pасположенная позади апсиды собора, примерно на пересечении улиц Carrer de Sant Pau и Carrer de les Coques. Эта часовня была построена в XIII веке с использованием материалов, оставшихся от еще более древней постройки. Часовня состоит из одного нефа и перекрыта крестовыми сводами. Стилистически она относится к переходной эпохе от романского искусства к готическому. В часовне ранее находился скромный саркофаг с захоронением архиепископа Таррагоны Берната де Оливельи (Bernat de Olivella) (ум.1287) (при этом архиепископе были завершены основные работы по строительству собора). Ныне это захоронение можно обнаружить в виде могильной плиты в алтарной части собора. Снаружи часовни имеется портал с полукруглой аркой, обрамленный пилястрами, поддерживающими карниз. Конструкцию укрепляют контрфорсы, к которым примыкают колонны с фигурными капителями. Над порталом находится окно со стрельчатой аркой. Вид на колокольню Таррагонского собора от угла улицы Carrer de Sant Pau (от романской часовни Св. Теклы):

lunes, 23 de marzo de 2015

L´ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLA


Va ser fundat l'any 1171 per donació testamentària de l´arquebisve d'Hug de Cervelló, qui va llegar 100 morabatins per a la construcció de l´edifici: "hospitali, quod ipse in Tarracona inceperat C mº"
S´ubica a l´actual carrer de les coques, davant del mur de tancament de la façana oriental, en perfecta orientació axial.
El seu emplaçament als segles XII i XIII  s´estenia per sobre de les antigües estructures  del mur perimetral romà del recinte de culte.
 L’any 1184, en una butlla de Lucio II, es cita de nou l’hospital de pobres que tenia assignades les rendes de Sant Miquel i Sant Lleonard pel seu manteniment. El 1220 ja hi havia malats, dada que implica el termini de la construcció.
El 1580 l’espai resulta insuficient i les condicions no milloren, de manera que es tanca el 1588 quan ja està acabat l’edifici nou. Des d’aquest moment l’edifici es fragmenta per l'interior per dedicar-se a vivendes particulars.
El 1989 el Consell Comarcal acorda instal·lar la seva seu i el 1992 s’inauguren les noves dependències. Els projectes de rehabilitació de l’antic Hospital, els va redactar l'arquitecte Jaume Costa i Pallejà el 1991.
Com a seu del Consell Comarcal, l’any 1995, es va fer una primera ampliació, que va ocupar la casa del carrer de Santa Tecla núm. 1. Entre els anys 2000-2002 és feu una segona ampliació ocupant les cases del carrer de Santa Tecla núms 3 i 5.
Resultado de imagen de antic hospital de santa teclaResultado de imagen de antic hospital de santa tecla


 L'edifici complia les funcions de refugi nocturn de pobres, recollida de nens orfes i assistència als malalts.
L'hospital és l'única mostra d’una obra, que no sigui de culte, d’època romànica a Tarragona. La seva monumentalitat compta amb pocs paral·lels i sembla presentar un procés constructiu proper al del claustre de la catedral, fet que dóna idea de l’activitat constructiva de la segona meitat del segle XII a la ciutat de Tarragona.


Malgrat que es pensa que es tractava d'un edifici de planta pràcticament quadrangular i dues plantes, actualment només es conserva d'època medieval, la façana principal amb el Malgrat que es pensa que es tractava d'un edifici de planta pràcticament quadrangular i dues plantes, actualment només es conserva d'època medieval, la façana principal amb el porxo d'entrada d'entrada

A nivell de l'actual carrer de les Coques s'estén el porxo d'arcs de mig punt romànics sobre muntants, amb les cinc obertures majors, a la cara principal i les dues més petites i elevades a la façana lateral. El conjunt descansa sobre un basament corregut, sòcol on es pot veure una creu incisa que recorda la proximitat dels enterraments al fossar de la catedral. Als muntants s'observen dues columnetes laterals i quatre frontals adossades, constituïdes pel plint, base àtica, fust, capitell, cimaci i àbac. Els arcs mostren clau entre els bocellets, que ressegueixen les columnetes. A nivell del primer pis s'observen les restes d'una finestra geminada romànica.
Resultado de imagen de antic hospital de santa tecla
La cornisa superior consisteix en un bocell, un cavet i un banquet que suportaria un rengle de pseudomerlets de tres graons. Dels dos primers, el de la dreta serveix de base a una creu grega claviculada buidada i pomejada o trevolada que s’ha datat a la segona meitat del segle XIII.
Escut amb l’anagrama de Jesús flanquejat per dos animals seguits de pàmpols i raïms.
Al primer pis es va obrar una fornícula plenament renaixentista, dotada d'una peanya piramidal, sobre la que es va disposar una imatge gòtica procedent de la capella de les Onze Mil Verges de la Catedral i actualment substituïda per una còpia.
A l’interior, la sala coberta de volta amb arcs diafragmàtics i teulada a doble vessant es pot connectar amb la tipologia dels hospitals de Santa Magdalena de Montblanc i d’en Colom de Barcelona.
Cal destacar, així mateix, que al subsòl de l’antic hospital es tenen documentades restes romanes corresponents a l’estructura de pòrtic lateral del costat oriental del recinte de culte provincial de tercer quart del segle I.



Castell de Tamarit

El Castell de Tamarit
El castell de Tamarit, d'estil romànic, està situat sobre un promontori a la vora del mar Mediterrani en el terme municipal de Tarragona (Espanya). Està envoltat de l'antic nucli medieval de Tamarit, que formava un petit llogaret al voltant del castell del qual queda molt poc. La muralla s'obria per quatre portes, de les quals es conserven dues, la de la Mora i la de la Cruz.

La construcció del castell data del segle XI i pertanyia al comtat de Barcelona i va ser transferit a la Casa de Claramunt, senyors del Castell de Claramunt que van mantenir aquesta senyoria fins al segle XIII.
 Els senyors de Claramunt, concretament Bernat Amat de Claramunt, va ser el primer Vescomtat de Tarragona / vescomte de Tarragona, senyor de Tamarit (qual va reconquerir), Ullastret, Altafulla i de la Riera de Gaia. Tots quests  títols i senyorius van ser atorgats per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona. 2
Al segle XIV, època en què es va construir la muralla, el Castell va passar a mans de l'arquebisbat de Tarragona, que el va conservar fins al segle XIX, encara que al segle XVII va haver de compartir el senyoriu amb la família Montserrat, quan en 1681 Carles II concedeix a Francisco de Montserrat el títol de primer marquès de Tamarit. Va ser governador de Tarragona, senyor de Montoliu i de la baronia d'Altafulla. En aquesta època es va reconstruir la muralla i es va construir la torre principal, aconseguint l'estructura actual. 
El 1916, l'arquebisbe de Tarragona va vendre el lloc al magnat nord-americà Charles Deering, que va fer una restauració de tipus romàntic a càrrec de Ramon Casas i Joan Ruiz. Es conserven elements romànics i gòtics. El 1992, els Deering (que posseeixen un museu a Miami) van vendre la propietat a la catalana Societat Immobiliària Betren, SA

Durant la Guerra Civil, una dotació de la FAI va pretendre cremar l'església i el seu esplèndid retaule barroc, però algú els va alertar que el propietari era el nord-americà Charles Deering, mecenes de Ramon Casas i Santiago Rusiñol, a més de fundador en 1910 del Museu Maricel , a Sitges. Amb això, la brigada anarquista va desistir de la seva incendiari propòsit.
El castell es troba a la conca del Gaià, on durant la reconquesta es va aixecar una quarantena de fortificacions i castells (el més antic el de Santa Coloma de Queralt, del segle X). El de Tamarit tenia per funció defensar la costa de pirates berberiscos i otomans. Al segle XIV, els seus propietaris van elevar la muralla que envolta la fortificació i l'antiga vila. Dins del recinte emmurallat es va conservar una torre de defensa del segle XVI i va quedar l'Església de Santa Maria - una obra romànica del segle XII amb el campanar d'espadanya. A més de l'església i la seva notable retaule, el castell conserva una important col•lecció de mobles antics. La Societat Immobiliària Betren l'utilitza per a concerts i casaments.


LA LLEGENDA DEL TRESOR CORSARI DE TAMARIT:

Es diu que durant un dels atacs dels pirates o dels corsaris dels segles XV-XVII el Castell va ser ocupat pels invasors. Però al veure al port de Tamarit el desembarcament de mariners catalans ells es van afanyar a abandonar la fortalesa i fugint van amagar una bona  part del seu ric botí que no podien emportar-se. Els pirates van deixar un cofre amb les seves joies en un dels passadissos secrets del castell, o en el seu jardí, o al bosc que l'envolta ... , esperant que podrien tornar per a recuperar-lo en un moment més oportú. No obstant això els seus atacs posteriors van fracassar i els corsaris es van veure obligats a marxar, encara que més tard tornaven diverses vegades, sense aconseguir apoderar-se del castell: els veïns de la vila de Tamarit i una guarnició reforçada el defensaven.
Llavors els pirates van intentar tornar al castell "de mode pacífic i astut", disfressats de comerciants i monjos, però eren reconeguts i capturats. Durant els seus interrogatoris es revelo la història del tresor amagat, però cap d'ells podia indicar el lloc precís. Doncs ells juraven que aquell corsari que coneixia totes les dades exactes ha aconseguit escapar. I encara no e sap si ell al final va poder recuperar les seves joies, o aquest cofre del corsari va ser trobat pels seus còmplices, pels seus descendents o pels habitants del castell, o si encara queda amagat al mateix lloc secret ...


LA TRONA DE TAMARIT

Ben conegut sobretot a terres mallorquines i valencianes, Sant Vicent Ferrer també va visitar les terres tarragonines en un dels seus viatges. El predicador va fer un dels seus famosos sermons dalt d’una trona a la localitat de Tamarit, que en aquella època era una plaça forta i important. Fins i tot s’havia arribat a dir que, si un dia el Sant Pare hagués d’abandonar Roma, aniria a viure a Tamarit.
La qüestió és que Sant Vicent Ferrer va escampar les seves paraules sobre la pau i l’amor al proïsme des d’aquella trona, envoltat per una munió impressionant de gent, que el podia escoltar des de qualsevol punt d’aquell antic terme. La tradició diu que des d’aquell dia ningú més no va poder predicar des d’aquella trona, i ni tan sols pujar-hi, sense quedar-se cec. Molts ho van provar amb animalons (gossos i gats) i aquelles pobres bèsties sempre baixaven de la trona havent perdut la vista.
Aquella trona es va traslladar, segles més tard, al Museu Diocesà de Tarragona. Abans que això passés, però, va tenir lloc un altre episodi singular. Un dilluns de Pasqua, un grup de seminaristes tarragonins van anar a Tamarit a menjar la mona, seguint la tradició. Alliberats de les tensions i els deures del Seminari, un d’aquells joves va voler pujar a la trona. Els seus companys, esglaiats, li van pregar que no ho fes, però ell no se’ls va escoltar i s’hi va enfilar d’una revolada.

Al pòrtic de l’església, a tocar del lloc on hi havia la trona, un grup de xiquets s’entretenien encenent petards i coets. Just quan el jove seminarista baixava de la trona, sense saber ben bé com, un d’aquells petards li va anar a petar als ulls i el va deixar cec, entre crits de dolor per les cremades. Mai hagués pujat en aquella trona...





PLAÇA DE LES COLS I CARRER MERCERIA 




La coneguda com a Plaça de les Cols es troba situada al peu de les escales de la Catedral de Tarragona. Anomenada antigament "Plaça de la Quartera", era el lloc on es feia el mercat del blat, verdures i d’aviram. Es pot dir que, durant molts segles, fou el veritable cor de la ciutat per la seva situació al peu de les escales de la Catedral i al començament dels carrers Major i Merceria. La documentació esmenta que tenia una galeria coberta similar a la que s'ha conservat al carrer Merceria i que durant el segle XVI es realitzaren reformes per a la major comoditat de venedors i clients.



És un paratge cèlebre a tots els itineraris fets a la ciutat, així com a totes les manifestacions de caràcter folklòric o religiós. No podem oblidar, que la Plaça de les Cols és un dels punts més importants del món casteller. Avui en dia la Plaça té el nom de Santiago Rusiñol desde desembre de 2013.




Seguin el recorregut, després de la plaça de les Cols, arribem al carrer Merceries, un dels indrets més característics de la Part Alta tarragonina i sens dubte una de les millor conservades del barri medieval, l'estructura porticada la qual es manté en perfecte estat, albergant avui nombroses tendes amb un encant especial. 



El seu passat comercial ve des del segle XIV ja que en les seves porxades es va celebrar durant anys un dels mercats de verdures de la ciutat. Per damunt dels vestigis de la Plaça de Representació, el tram del carrer Merceria més proper al Pla de la Seu (des de les escales de la Catedral fins la baixada del Patriarca), té una illa de cases bastides sobre unes voltes (arcs) gòtiques (menys el l’últim) que formen un espai porxat.


Es van construir sobre vuit pilars atalussats amb pedra del país, que sostenen els arcs longitudinals i transversals apuntats, sota l’entramat de les bigues de fusta, base dels pisos superiors. Malgrat que només es conserva una línia de porticat, se'n bastiren dos. 


El carrer es denomina així des del s. XIII, en fer referència al gremi dels mercers o comerciants de teles. Documentat des del 1189 i fins al s. XIX, aquest espai i els seus voltants (en part desapareguts) acollien el mercat diari de queviures i d’altres articles, ja que els permetia aixoplugar-se de les inclemències del temps.



Als locals que s'obren al corredor porticat es conserven les restes d'una de les voltes romanes de l'antiga plaça de representació del fòrum provincial de Tàrraco. En l'actualitat, tots els diumenges l'espai porticat és ocupat per un mercat d'antiguitats. El carrer porta el mateix nom des de l'època més remota, tret dels canvis promoguts al segle XIX quan se'l va anomenar "carrer de les Corts", a sigut conegut també com carrer de les Voltes o Voltes de la Plaça. 


Elements perduts: Part del porticat del carrer Merceria que arrivaba fins el carrer Santa Anna i el porticat de la Plaça Rusiñol (Plaça de les Cols). 
  
                                                                                             

LA CASA DEL DEGÀ

Casa del degà o casa quintana


Durant el s. XVI fou la casa del Degà de la Seu la màxima autoritat del Capítol Catedralici. L’any 1830, amb desamortització de Mendizábal, va passar a mans privades. Fou la seu de LES QUATRE BARRES durant el períodes 1899-1903 revista pionera en català a la demarcació. Va ser transformada en edifici de vivendes al començament del s. XX. Actualment és la seu del Col•legi d'Enginyers Industrials de Tarragona.





    



ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA L’edifici consta de dues plantes d’alçada i planta baixa construït amb pedra. Com a elements de suport trobem columnes toscanes, finestres, escales i portalades. A l’habitatge s’accedeix per un pati interior amb escala. Del pany de paret més modern cal destacar els esgrafiats restaurats.





 A l’espai interior hi ha diversos arcs ogivals i finestres medievals. Té bona il•luminació ja que compta amb molts balcons i finestres pels quals pot entrar la llum solar. 




 A la façana principal es conserven les rèpliques de dues inscripcions jueves procedents de l'antic fossar i dues més de romanes reutilitzades. Els originals es conserven en el vestíbul de l'actual edifici.