És un Palau protegit com a Bé Cultural D’Interès Local.
CONTEXT
El Cambrer,segona dignitat més important dins el capítol catedralici,es dedicava a l’administració dels béns i dels ingressos eclesiàstics del Bisbat tarragoní,que durant el segle XIV, s’inicià la construcció de la seva mansió,encastada a la catedral amb algunes dependències que s’obrien a l’interior del temple,on hi ha un mirador,però fou destruït en fer-se les darreres capelles de la basílica durant el segle XVII.
En alguns moments hi van residir reis de la Corona d’Aragó així com Pedro de Luna(l’antipapa Benet XIII).
L’any 1468 hi va morir Joana Enriquez,muller de Joan II d’Aragó i mare de Ferran el Catòlic.
En extingir-se el càrrec,l’edifici va ser adquirit per la família Montserrat,els marquesos de Tamarit . Actualment pertany a la família Balcells.
És de les poques cases nobiliàries medievals que es conserven a Tarragona. Les altres cases estan emmascarades per estructures modernes.
ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA
Palau gòtic renaixentista.
Edifici adossat a la Catedral. En la façana destaquen un gran portal adovellat i dues portes més petites també adovellades.
En el pis principal tres finestrals gòtics (coronelles triforades) reconstruïts i altres d’època tardo medieval S.XV i XVI.
En l’interior,la part més destacable és l’escala gòtica de tres trams amb arcs rampants i el bell pati amb el pou que data del segle XV amb policromia original on és trobaven les habitacions del servei domèstic i altres dependències com les bodegues els estables i la cisterna i que ens porta a una galeria porticada del pis principal,on destaca la gran sala de recepció.
.jpg)
La decoració dels tres sostres de fusta existents amb les armes pontífexs ens situen en la persona de Pere de Luna (Benet XIII),ja que el 1400 va establir-hi la cambra Apostòlica.
Al Pla de la Seu,a tocar amb la façana, es conserven alguns elements de pedra d'interès arqueològic. A la tardor de 2010 es va poder veure com per sota d'aquesta finca passa una claveguera romana que empalma amb la que travessant el Pla de la Seu va des de la zona del claustre al carrer Merceria.
Finalment cal tenir en compte que a la part porxada, ja dins de la finca, les obres de reforma dels anys 90 del segle XX van descobrir uns soterranis que podrien relacionar-se amb el sistema d'accés entre el recinte de culte imperial i la plaça de representació del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (l’ acròpolis cívic-religiosa).
Als segles XVII o XVIII s'afegí al cos original un annex consistent en una estructura porxada, que dóna al Pla de la Seu, i que consta de baixos, entresòl i dues plantes.
Aquest gran casalot forma part del conjunt de mansions nobiliàries que es construïren a la ciutat de Tarragona.
En el pis principal tres finestrals gòtics (coronelles triforades) reconstruïts i altres d’època tardo medieval S.XV i XVI.
En l’interior,la part més destacable és l’escala gòtica de tres trams amb arcs rampants i el bell pati amb el pou que data del segle XV amb policromia original on és trobaven les habitacions del servei domèstic i altres dependències com les bodegues els estables i la cisterna i que ens porta a una galeria porticada del pis principal,on destaca la gran sala de recepció.
La decoració dels tres sostres de fusta existents amb les armes pontífexs ens situen en la persona de Pere de Luna (Benet XIII),ja que el 1400 va establir-hi la cambra Apostòlica.
Al Pla de la Seu,a tocar amb la façana, es conserven alguns elements de pedra d'interès arqueològic. A la tardor de 2010 es va poder veure com per sota d'aquesta finca passa una claveguera romana que empalma amb la que travessant el Pla de la Seu va des de la zona del claustre al carrer Merceria.
Finalment cal tenir en compte que a la part porxada, ja dins de la finca, les obres de reforma dels anys 90 del segle XX van descobrir uns soterranis que podrien relacionar-se amb el sistema d'accés entre el recinte de culte imperial i la plaça de representació del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (l’ acròpolis cívic-religiosa).
Als segles XVII o XVIII s'afegí al cos original un annex consistent en una estructura porxada, que dóna al Pla de la Seu, i que consta de baixos, entresòl i dues plantes.
Aquest gran casalot forma part del conjunt de mansions nobiliàries que es construïren a la ciutat de Tarragona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario