lunes, 23 de marzo de 2015

L´ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLA


Va ser fundat l'any 1171 per donació testamentària de l´arquebisve d'Hug de Cervelló, qui va llegar 100 morabatins per a la construcció de l´edifici: "hospitali, quod ipse in Tarracona inceperat C mº"
S´ubica a l´actual carrer de les coques, davant del mur de tancament de la façana oriental, en perfecta orientació axial.
El seu emplaçament als segles XII i XIII  s´estenia per sobre de les antigües estructures  del mur perimetral romà del recinte de culte.
 L’any 1184, en una butlla de Lucio II, es cita de nou l’hospital de pobres que tenia assignades les rendes de Sant Miquel i Sant Lleonard pel seu manteniment. El 1220 ja hi havia malats, dada que implica el termini de la construcció.
El 1580 l’espai resulta insuficient i les condicions no milloren, de manera que es tanca el 1588 quan ja està acabat l’edifici nou. Des d’aquest moment l’edifici es fragmenta per l'interior per dedicar-se a vivendes particulars.
El 1989 el Consell Comarcal acorda instal·lar la seva seu i el 1992 s’inauguren les noves dependències. Els projectes de rehabilitació de l’antic Hospital, els va redactar l'arquitecte Jaume Costa i Pallejà el 1991.
Com a seu del Consell Comarcal, l’any 1995, es va fer una primera ampliació, que va ocupar la casa del carrer de Santa Tecla núm. 1. Entre els anys 2000-2002 és feu una segona ampliació ocupant les cases del carrer de Santa Tecla núms 3 i 5.
Resultado de imagen de antic hospital de santa teclaResultado de imagen de antic hospital de santa tecla


 L'edifici complia les funcions de refugi nocturn de pobres, recollida de nens orfes i assistència als malalts.
L'hospital és l'única mostra d’una obra, que no sigui de culte, d’època romànica a Tarragona. La seva monumentalitat compta amb pocs paral·lels i sembla presentar un procés constructiu proper al del claustre de la catedral, fet que dóna idea de l’activitat constructiva de la segona meitat del segle XII a la ciutat de Tarragona.


Malgrat que es pensa que es tractava d'un edifici de planta pràcticament quadrangular i dues plantes, actualment només es conserva d'època medieval, la façana principal amb el Malgrat que es pensa que es tractava d'un edifici de planta pràcticament quadrangular i dues plantes, actualment només es conserva d'època medieval, la façana principal amb el porxo d'entrada d'entrada

A nivell de l'actual carrer de les Coques s'estén el porxo d'arcs de mig punt romànics sobre muntants, amb les cinc obertures majors, a la cara principal i les dues més petites i elevades a la façana lateral. El conjunt descansa sobre un basament corregut, sòcol on es pot veure una creu incisa que recorda la proximitat dels enterraments al fossar de la catedral. Als muntants s'observen dues columnetes laterals i quatre frontals adossades, constituïdes pel plint, base àtica, fust, capitell, cimaci i àbac. Els arcs mostren clau entre els bocellets, que ressegueixen les columnetes. A nivell del primer pis s'observen les restes d'una finestra geminada romànica.
Resultado de imagen de antic hospital de santa tecla
La cornisa superior consisteix en un bocell, un cavet i un banquet que suportaria un rengle de pseudomerlets de tres graons. Dels dos primers, el de la dreta serveix de base a una creu grega claviculada buidada i pomejada o trevolada que s’ha datat a la segona meitat del segle XIII.
Escut amb l’anagrama de Jesús flanquejat per dos animals seguits de pàmpols i raïms.
Al primer pis es va obrar una fornícula plenament renaixentista, dotada d'una peanya piramidal, sobre la que es va disposar una imatge gòtica procedent de la capella de les Onze Mil Verges de la Catedral i actualment substituïda per una còpia.
A l’interior, la sala coberta de volta amb arcs diafragmàtics i teulada a doble vessant es pot connectar amb la tipologia dels hospitals de Santa Magdalena de Montblanc i d’en Colom de Barcelona.
Cal destacar, així mateix, que al subsòl de l’antic hospital es tenen documentades restes romanes corresponents a l’estructura de pòrtic lateral del costat oriental del recinte de culte provincial de tercer quart del segle I.



No hay comentarios:

Publicar un comentario